Hi ha ocasions en què els treballadors falten a la feina, i ens podem preguntar si és causa d’acomiadament fins i tot si són absències justificades. Després de la reforma laboral, hi ha algunes faltes d’assistència a la feina que, tot i ser justificades, si són excessives i intermitents, poden donar lloc a un acomiadament objectiu del treballador.

 

Les faltes d’assistència a la feina, tant les injustificades com les justificades en el nostre dret laboral, havien estat tradicionalment, una causa d’acomiadament. Ara bé, la veritat és que la peculiar regulació existent fins a la reforma laboral del 2012, dificultava la possibilitat d’utilitzar la figura de l’acomiadament per faltes d’assistència justificades, de manera que en la pràctica, tan sols s’utilitzava la figura de l’acomiadament disciplinari en casos de faltes d’assistència injustificades, sent molt escassos els supòsits d’acomiadaments objectius fundats en faltes justificades.

La reforma laboral del 2012 en facilitar enormement o flexibilitzar la utilització de l’acomiadament per faltes justificades, ha canviat totalment el panorama.

 

Acomiadament objectiu o disciplinari?

Com ja hem comentat, les faltes d’assistència a la feina poden ser la causa de l’acomiadament d’un treballador, i això tant si les faltes d’assistència són justificades, com en el cas de ser injustificades, en el primer cas l’acomiadament ha de ser un acomiadament objectiu, en el segon serà un acomiadament disciplinari.

Per això, és important realitzar un examen en profunditat, tant des de la perspectiva de l’empresa que ha de conèixer quan i com pot utilitzar aquesta causa d’acomiadament, com des de la perspectiva del treballador que ha d’extremar les seves precaucions en el supòsit d’encadenar diverses baixes mèdiques en un curt període de temps.

 

L’acomiadament objectiu per faltes d’assistència àdhuc justificades

L’empresa podrà acomiadar al treballador que falti al seu lloc de treball, encara que la inassistència estigui justificada, sempre que:

• Es falti un 20% dels dies de treball en 2 mesos consecutius, i si el total de les faltes d’assistència de l’any anterior arriba al 5% dels dies de treball
• Es falta un 25% en 4 mesos no consecutius en un període de 12 mesos.

Atenció. S’han de computar per al possible acomiadament aquelles faltes d’assistència que obeeixin a la situació de baixa mèdica per contingències comunes del treballador, és a dir, estem parlant per tant, que es prendran en consideració faltes d’assistència al treball totalment involuntàries, o que es poden produir sense que el treballador tingui possibilitat d’evitar-les (pensem per exemple, en baixes mèdiques totalment impeditives).

La norma està pensant no en una absència perllongada que superi els percentatges assenyalats, sinó en faltes que com assenyala la Llei han de ser intermitents, per tant, es tractaria d’almenys dues faltes diferents. En el cas que la causa sigui una baixa mèdica, la pròpia norma assenyala que quedaran fora del còmput, aquelles baixes mèdiques que superin els 20 dies de durada (les derivades d’accident de treball queden fora del còmput en tot cas). Amb això sembla clar que la norma està pensant en supòsits d’absències reiterades o repetides encara que sigui per diferents causes.

 

Supòsits exclosos de l’acomiadament objectiu

A l’hora de comptar aquestes faltes d’assistència per a l’acomiadament objectiu, hi ha un llistat de casos en els quals l’absència no pot justificar l’acomiadament objectiu. Els supòsits exclosos o que no computen com a faltes d’assistència són les absències degudes a:

• vaga legal pel temps de la seva durada,
• exercici d’activitats de representació legal dels treballadors,
• accident de treball,
• maternitat,
• risc durant l’embaràs i la lactància,
• malalties causades per embaràs, part o lactància,
• paternitat,
• llicències i vacances,
• malaltia o accident no laboral quan la baixa hagi estat acordada pels serveis sanitaris oficials i tingui una durada de més de 20 dies consecutius,
• les motivades per la situació física o psicològica derivada de violència de gènere, acreditada pels serveis socials d’atenció o serveis de salut, segons com pertocarà,
• tampoc es computaran les absències que obeeixin a un tractament mèdic de càncer o malaltia greu.

 

Conseqüències i requisits de l’acomiadament objectiu

La possibilitat d’acomiadar basada en faltes d’assistència àdhuc justificades, està sotmesa als mateixos requisits de tots els acomiadaments objectius, i que per tant, l’empresari que pretengui utilitzar aquesta possibilitat d’acomiadament, haurà de notificar per escrit la seva decisió al treballador, amb expressió de les causes i els dies concrets en els quals es basa l’acomiadament, haurà de posar a la disposició del treballador una indemnització equivalent a 20 dies de salari per any de servei, prorratejats per mesos els períodes de temps inferiors, amb el màxim de dotze mensualitats, que haurà de concedir un preavís de 15 dies des del lliurament de la carta i fins a l’extinció, concedint-li al treballador durant aquest període de preavís una llicència de 6 hores setmanals per a la cerca d’ocupació, sense pèrdua de salari. El preavís podrà ser substituït per l’abonament en metàl·lic dels dies en què s’hagi incomplert aquest preavís.

 

Acomiadament disciplinari per faltes d’assistència injustificades

Finalment, hem de recordar que també hi ha la figura de l’acomiadament disciplinari basat en incompliments del treballador, quan aquests incompliments són la falta d’assistència a la feina de manera injustificada.

Aquesta modalitat ha existit sempre. Es tracta de l’exercici regular de la facultat disciplinària per l’empresari i es basa en un incompliment del treballador que ha de tenir suficient gravetat per ser acomiadat, ja que en cas que la causa prosperi, l’acomiadat no rebrà cap indemnització.

La discussió sobre quants dies són rellevants a l’efecte d’acomiadament, és una discussió en part resolta per la doctrina i/o en part concretada pels convenis col·lectius. Així, caldrà acudir en primer lloc al conveni col·lectiu aplicable per conèixer a partir de quants dies d’absència injustificada, es considera el fet una falta amb l’entitat suficient per ser acomiadat. En qualsevol cas, la pràctica i la doctrina jurisprudencial sol entendre que sense una previsió concreta en el conveni col·lectiu aplicable, una falta d’assistència injustificada de tres dies consecutius, és causa suficientment justificada per acomiadar. Seran els convenis els que fixin aquells supòsits en els quals es considerin causa suficient d’acomiadament un nombre més elevat de faltes injustificades i discontínues en un determinat període, o si escau, i sense previsió en el conveni, serà el jutge el qui en última instància i atenent a la major o menor gravetat de l’incompliment, resolgui el cas concret.